Difference between revisions of "Team:KU Leuven/Collaborations"
Victor Top (Talk | contribs) |
|||
| Line 424: | Line 424: | ||
<li data-location="The Netherlands">The Netherlands<p>Geïnspireerd door de menselijke hartslag willen wij een elektrofysiologische oscillator creëren vanuit eukaryote cellen. Periodieke samentrekking van hartcellen wordt gecoördineerd door een kleine groep van cellen in de sinusknoop, die een intrinsieke frequentie van de- en repolarisatie bevatten. Deze frequentie van elektrische oscillatie wordt beïnvloed door omgevingsfactoren en bepaalde moleculaire substraten. De oscillator die wij willen maken bestaat uit genetisch gemodificeerde, exciteerbare ‘Human Embryonic Kidney’ (HEK) cellen, aangepast om dezelfde pacemaker functionaliteit te vertonen als de cellen in de sinusknoop. Zoals we ook kunnen waarnemen in hartcellen zou het ritme afhankelijk moeten zijn van substraat-afhankelijke ion kanalen in de celmembraan. Omdat er een grote verscheidenheid is in ion kanalen in de natuur zou de oscillator aangepast kunnen worden om concentraties te meten van een groot aantal verschillende substraten. Door een specifiek ion kanaal in te brengen in het oscillerend systeem kan specificiteit voor een substraat gekozen worden. Het bouwen van een elektrische oscillator heeft een aantal voordelen. Intra- of extracellulaire wijzingen die de geleidbaarheid van ion kanalen beïnvloeden hebben een onmiddellijke impact op de frequentie van oscillatie. Eens deze cellen verbonden worden met elkaar (door gap-juncties bijvoorbeeld) genereren ze een elektrisch signaal dat eenvoudig gemeten kan worden vanop een afstand en op niet-invasieve wijze. Dit lijkt op de manier waarop electrocardiographie (ECG) en electroencephalografie (ECG) elektrische activiteit meten in het hart en de hersenen. Met dit systeem kan een multipotente sensor ontwikkeld worden voor medische en biotechnologische toepassingen. Een mogelijke applicatie is het meten van geneesmiddelen die interageren met ion kanalen, zoals antipsychotica, anti-epileptica of een bepaalde klasse van immunosuppressiva.</p></li> | <li data-location="The Netherlands">The Netherlands<p>Geïnspireerd door de menselijke hartslag willen wij een elektrofysiologische oscillator creëren vanuit eukaryote cellen. Periodieke samentrekking van hartcellen wordt gecoördineerd door een kleine groep van cellen in de sinusknoop, die een intrinsieke frequentie van de- en repolarisatie bevatten. Deze frequentie van elektrische oscillatie wordt beïnvloed door omgevingsfactoren en bepaalde moleculaire substraten. De oscillator die wij willen maken bestaat uit genetisch gemodificeerde, exciteerbare ‘Human Embryonic Kidney’ (HEK) cellen, aangepast om dezelfde pacemaker functionaliteit te vertonen als de cellen in de sinusknoop. Zoals we ook kunnen waarnemen in hartcellen zou het ritme afhankelijk moeten zijn van substraat-afhankelijke ion kanalen in de celmembraan. Omdat er een grote verscheidenheid is in ion kanalen in de natuur zou de oscillator aangepast kunnen worden om concentraties te meten van een groot aantal verschillende substraten. Door een specifiek ion kanaal in te brengen in het oscillerend systeem kan specificiteit voor een substraat gekozen worden. Het bouwen van een elektrische oscillator heeft een aantal voordelen. Intra- of extracellulaire wijzingen die de geleidbaarheid van ion kanalen beïnvloeden hebben een onmiddellijke impact op de frequentie van oscillatie. Eens deze cellen verbonden worden met elkaar (door gap-juncties bijvoorbeeld) genereren ze een elektrisch signaal dat eenvoudig gemeten kan worden vanop een afstand en op niet-invasieve wijze. Dit lijkt op de manier waarop electrocardiographie (ECG) en electroencephalografie (ECG) elektrische activiteit meten in het hart en de hersenen. Met dit systeem kan een multipotente sensor ontwikkeld worden voor medische en biotechnologische toepassingen. Een mogelijke applicatie is het meten van geneesmiddelen die interageren met ion kanalen, zoals antipsychotica, anti-epileptica of een bepaalde klasse van immunosuppressiva.</p></li> | ||
<li data-location="Germany">Germany<p>In Anlehnung an den menschlichen Herzrhythmus ist unser Ziel die Kreation eines elektrophysiologischen Oszillators aus eukaryotischen Zellen. Die rhythmische Kontraktion der Herzzellen wird von einer kleinen Gruppe von Zellen im Sinusknoten koordiniert, die sich durch eine intrinsischen Frequenz von De- und Repolarisation auszeichnen. Diese Frequenz der elektrischen Oszillation wird beeinflusst von Umwelt Parametern sowie auch bestimmten molekularen Substraten. Der Oszillator, den wir entwickeln wollen, besteht aus genetisch veränderten erregbaren embryonalen menschlichen Nierenzellen (HEK), die so modifiziert wurden, dass ihre Eigenschaften den intrinsischen Schrittmacher Qualitäten in Sinuszellen entsprechen. Wie bereits in Herzzellen beobachtet wurde, wird der Rhythmus von den Substrat-aktivierten Ionenkanälen in der Membran abhängen. Durch die große Auswahl an in der Natur vorkommenden Ionenkanälen könnte der Oszillator entsprechend modifiziert werden um die Konzentration vieler spezifischer Substrate zu messen. Durch die Integration eines bestimmten Ionenkanals in das oszillierende System kann die Spezifität für ein Substrat festgelegt werden. Die Entwicklung eines elektrischen Oszillators hat mehrere Vorteile. Intra- oder extrazelluläre Änderungen die die Leitfähigkeit der Ionenkanäle in der Membran beeinflussen haben einen unmittelbaren Effekt auf die Frequenz der Oszillation. Sind die Zellen erst miteinander vernetzt (etwa über gap junctions) generieren sie ein elektrisches Signal, das einfach non-invasiv gemessen werden kann, ähnlich einer Elektrokardiographie (EKG) oder Elektroencephalography (EEG), mit der die elektrische Aktivität des Herzens und des Gehirns gemessen werden können. Für medizinische und biotechnologische Anwendungen könnte ein Mehrzweck Sensor speziell für dieses System entwickelt werden. Ein Beispiel für eine solche Anwendungsmöglichkeit ist die Messung von Drogen, die mit Ionenkanälen interagieren, wie etwa Antipsychotika, Antiepileptika oder bestimmte Klassen von Immunosuppressiva.</p></li> | <li data-location="Germany">Germany<p>In Anlehnung an den menschlichen Herzrhythmus ist unser Ziel die Kreation eines elektrophysiologischen Oszillators aus eukaryotischen Zellen. Die rhythmische Kontraktion der Herzzellen wird von einer kleinen Gruppe von Zellen im Sinusknoten koordiniert, die sich durch eine intrinsischen Frequenz von De- und Repolarisation auszeichnen. Diese Frequenz der elektrischen Oszillation wird beeinflusst von Umwelt Parametern sowie auch bestimmten molekularen Substraten. Der Oszillator, den wir entwickeln wollen, besteht aus genetisch veränderten erregbaren embryonalen menschlichen Nierenzellen (HEK), die so modifiziert wurden, dass ihre Eigenschaften den intrinsischen Schrittmacher Qualitäten in Sinuszellen entsprechen. Wie bereits in Herzzellen beobachtet wurde, wird der Rhythmus von den Substrat-aktivierten Ionenkanälen in der Membran abhängen. Durch die große Auswahl an in der Natur vorkommenden Ionenkanälen könnte der Oszillator entsprechend modifiziert werden um die Konzentration vieler spezifischer Substrate zu messen. Durch die Integration eines bestimmten Ionenkanals in das oszillierende System kann die Spezifität für ein Substrat festgelegt werden. Die Entwicklung eines elektrischen Oszillators hat mehrere Vorteile. Intra- oder extrazelluläre Änderungen die die Leitfähigkeit der Ionenkanäle in der Membran beeinflussen haben einen unmittelbaren Effekt auf die Frequenz der Oszillation. Sind die Zellen erst miteinander vernetzt (etwa über gap junctions) generieren sie ein elektrisches Signal, das einfach non-invasiv gemessen werden kann, ähnlich einer Elektrokardiographie (EKG) oder Elektroencephalography (EEG), mit der die elektrische Aktivität des Herzens und des Gehirns gemessen werden können. Für medizinische und biotechnologische Anwendungen könnte ein Mehrzweck Sensor speziell für dieses System entwickelt werden. Ein Beispiel für eine solche Anwendungsmöglichkeit ist die Messung von Drogen, die mit Ionenkanälen interagieren, wie etwa Antipsychotika, Antiepileptika oder bestimmte Klassen von Immunosuppressiva.</p></li> | ||
| − | <li data-location="Spain">Spain<p>Inspirat pel ritme cardíac humà, el nostre objectiu és crear un oscil·lador electrofisiològic a partir de cèl·lules eucariotes. La contracció rítmica de les cèl·lules del cor està coordinada per un petit grup de cèl·lules anomenat node sinusal, que té una freqüència intrínseca de des- i repolarització. Aquesta freqüència d’oscil·lació elèctrica està influenciada per paràmetres ambientals i per determinats substrats moleculars, com ara temperatura i adrenalina, respectivament. L'oscil·lador que aquí es proposa, consisteix en cèl·lules embrionàries de ronyó humà (HEK) excitables i genèticament modificades per posseir la capacitat intrínseca de marcapassos que tenen les cèl·lules sinusals. Tal com s’observa a les cèl·lules cardíaques, el ritme seria depenent dels canals iònics de la membrana activats per substrat. Donat que hi ha una gran varietat de canals iònics disponibles a la natura, l’oscil·lador podria modificar-se per mesurar concentracions de molts substrats específics. Al integrar certs canals iònics a les cèl·lules oscil·lants, es pot seleccionar l’especificitat per a un cert substrat. Crear un oscil·lador elèctric a partir de cèl·lules té diversos avantatges. Els canvis extra o intracel·lulars que influeixen en la conductància dels canals iònics a la membrana tenen un impacte immediat en la freqüència de l’oscil·lació. Una vegada que aquestes cèl·lules estan connectades entre si (per exemple a través d’unions gap), generen un senyal elèctric que es pot mesurar fàcilment. Es tracta d’un mètode no invasiu, de la mateixa manera que l’electrocardiograma (ECG) i l’electroencefalografia (EEG) mesuren l’activitat elèctrica en el cor i cervell, respectivament. Un sensor multipropòsit adequat per a aquest sistema es podria desenvolupar per a aplicacions mèdiques i biotecnològiques. Una de les seves aplicacions seria mesurar els fàrmacs que interactuen amb canals iònics, com ara antiepilèptics o algunes classes d’immunosupressors. El problema actual amb els trasplantaments és el fet que molts òrgans es perden a causa de l’estimació inexacta i estàtica del nivell d’immunosupressió, de manera que es corre el risc que es produeixi, per part del sistema immune humà, el rebuig de l’òrgan . Amb aquest sensor, podem realitzar mesuraments dinàmiques i a temps real de les concentracions d’immunosupressors en la sang. Esperem que aquesta tècnica pugui ajudar a reduir la quantitat d’òrgans rebutjats després del trasplantament, de manera que hi hagi més òrgans disponibles i, en conseqüència, que els pacients tinguin una millor qualitat de vida.</p></li> | + | <li data-location="Spain">Spain<p> |
| + | Spanish | ||
| + | <br><br> | ||
| + | |||
| + | Inspirado por el ritmo cardíaco humano, nuestro objetivo es crear un oscilador | ||
| + | electrofisiológico a partir de células eucariotas. La contracción rítmica de las células del corazón está coordinada por un pequeño grupo de células llamado nodo sinusal, que tiene una frecuencia intrínseca de des- y repolarización. Esta frecuencia de oscilación eléctrica está influenciada por parámetros ambientales y por determinados sustratos moleculares tales como temperatura y adrenalina, respectivamente. El oscilador que aquí se propone, consiste en células embrionarias de riñón humano (HEK) excitables y genéticamente modificadas para poseer la capacidad intrínseca de marcapasos que tienen las células sinusales. Tal y como se observa en las células cardíacas, el ritmo sería dependiente de los canales iónicos de la membrana activados por sustrato. Puesto que existe una gran variedad de canales iónicos disponibles en la naturaleza, el oscilador podría modificarse para medir concentraciones de muchos sustratos específicos. Al integrar ciertos canales iónicos en las células oscilantes, se puede seleccionar la especificidad para un cierto sustrato. Crear un oscilador eléctrico a partir de células tiene varias ventajas. Los cambios extra- o intracelulares que influyen en la conductancia de los canales iónicos en la membrana tienen un impacto inmediato en la frecuencia de la oscilación. Una vez que estas células están conectadas entre sí (por ejemplo a través de uniones gap), generan una señal eléctrica que se puede medir fácilmente. Se trata de un método no invasivo, del mismo modo que el electrocardiograma (ECG) y la electroencefalografía (EEG) miden la actividad | ||
| + | eléctrica en el corazón y el cerebro, respectivamente. Un sensor multipropósito adecuado para este sistema podría desarrollarse para aplicaciones médicas y biotecnológicas. Una de sus aplicaciones sería medir los fármacos que interactúan con canales iónicos, tales como antiepilépticos o ciertas clases de inmunosupresores. El problema actual con los trasplantes es el hecho de que muchos órganos se pierden debido a la estimación inexacta y estática del nivel de inmunosupresión, de modo que se corre el riesgo de que se produzca, por parte del sistema inmune humano, el rechazo del órgano. Con este sensor, podemos realizar mediciones dinámicas y a tiempo real de las concentraciones de inmunosupresores en la sangre. Esperamos que esta técnica pueda ayudar a reducir la cantidad de órganos rechazados después del trasplante, de modo que haya más órganos disponibles y, en consecuencia, que los pacientes tengan una mejor calidad de vida. | ||
| + | <br><br> | ||
| + | |||
| + | Catalan | ||
| + | <br><br> | ||
| + | |||
| + | Inspirat pel ritme cardíac humà, el nostre objectiu és crear un oscil·lador electrofisiològic a partir de cèl·lules eucariotes. La contracció rítmica de les cèl·lules del cor està coordinada per un petit grup de cèl·lules anomenat node sinusal, que té una freqüència intrínseca de des- i repolarització. Aquesta freqüència d’oscil·lació elèctrica està influenciada per paràmetres ambientals i per determinats substrats moleculars, com ara temperatura i adrenalina, respectivament. L'oscil·lador que aquí es proposa, consisteix en cèl·lules embrionàries de ronyó humà (HEK) excitables i genèticament modificades per posseir la capacitat intrínseca de marcapassos que tenen les cèl·lules sinusals. Tal com s’observa a les cèl·lules cardíaques, el ritme seria depenent dels canals iònics de la membrana activats per substrat. Donat que hi ha una gran varietat de canals iònics disponibles a la natura, l’oscil·lador podria modificar-se per mesurar concentracions de molts substrats específics. Al integrar certs canals iònics a les cèl·lules oscil·lants, es pot seleccionar l’especificitat per a un cert substrat. Crear un oscil·lador elèctric a partir de cèl·lules té diversos avantatges. Els canvis extra o intracel·lulars que influeixen en la conductància dels canals iònics a la membrana tenen un impacte immediat en la freqüència de l’oscil·lació. Una vegada que aquestes cèl·lules estan connectades entre si (per exemple a través d’unions gap), generen un senyal elèctric que es pot mesurar fàcilment. Es tracta d’un mètode no invasiu, de la mateixa manera que l’electrocardiograma (ECG) i l’electroencefalografia (EEG) mesuren l’activitat elèctrica en el cor i cervell, respectivament. Un sensor multipropòsit adequat per a aquest sistema es podria desenvolupar per a aplicacions mèdiques i biotecnològiques. Una de les seves aplicacions seria mesurar els fàrmacs que interactuen amb canals iònics, com ara antiepilèptics o algunes classes d’immunosupressors. El problema actual amb els trasplantaments és el fet que molts òrgans es perden a causa de l’estimació inexacta i estàtica del nivell d’immunosupressió, de manera que es corre el risc que es produeixi, per part del sistema immune humà, el rebuig de l’òrgan . Amb aquest sensor, podem realitzar mesuraments dinàmiques i a temps real de les concentracions d’immunosupressors en la sang. Esperem que aquesta tècnica pugui ajudar a reduir la quantitat d’òrgans rebutjats després del trasplantament, de manera que hi hagi més òrgans disponibles i, en conseqüència, que els pacients tinguin una millor qualitat de vida.</p></li> | ||
<li data-location="Mexico">Mexico<p>Inspirado por el ritmo cardíaco humano, nuestro objetivo es crear un oscilador | <li data-location="Mexico">Mexico<p>Inspirado por el ritmo cardíaco humano, nuestro objetivo es crear un oscilador | ||
electrofisiológico a partir de células eucariotas. La contracción rítmica de las células del corazón está coordinada por un pequeño grupo de células llamado nodo sinusal, que tiene una frecuencia intrínseca de des- y repolarización. Esta frecuencia de oscilación eléctrica está influenciada por parámetros ambientales y por determinados sustratos moleculares tales como temperatura y adrenalina, respectivamente. El oscilador que aquí se propone, consiste en células embrionarias de riñón humano (HEK) excitables y genéticamente modificadas para poseer la capacidad intrínseca de marcapasos que tienen las células sinusales. Tal y como se observa en las células cardíacas, el ritmo sería dependiente de los canales iónicos de la membrana activados por sustrato. Puesto que existe una gran variedad de canales iónicos disponibles en la naturaleza, el oscilador podría modificarse para medir concentraciones de muchos sustratos específicos. Al integrar ciertos canales iónicos en las células oscilantes, se puede seleccionar la especificidad para un cierto sustrato. Crear un oscilador eléctrico a partir de células tiene varias ventajas. Los cambios extra- o intracelulares que influyen en la conductancia de los canales iónicos en la membrana tienen un impacto inmediato en la frecuencia de la oscilación. Una vez que estas células están conectadas entre sí (por ejemplo a través de uniones gap), generan una señal eléctrica que se puede medir fácilmente. Se trata de un método no invasivo, del mismo modo que el electrocardiograma (ECG) y la electroencefalografía (EEG) miden la actividad | electrofisiológico a partir de células eucariotas. La contracción rítmica de las células del corazón está coordinada por un pequeño grupo de células llamado nodo sinusal, que tiene una frecuencia intrínseca de des- y repolarización. Esta frecuencia de oscilación eléctrica está influenciada por parámetros ambientales y por determinados sustratos moleculares tales como temperatura y adrenalina, respectivamente. El oscilador que aquí se propone, consiste en células embrionarias de riñón humano (HEK) excitables y genéticamente modificadas para poseer la capacidad intrínseca de marcapasos que tienen las células sinusales. Tal y como se observa en las células cardíacas, el ritmo sería dependiente de los canales iónicos de la membrana activados por sustrato. Puesto que existe una gran variedad de canales iónicos disponibles en la naturaleza, el oscilador podría modificarse para medir concentraciones de muchos sustratos específicos. Al integrar ciertos canales iónicos en las células oscilantes, se puede seleccionar la especificidad para un cierto sustrato. Crear un oscilador eléctrico a partir de células tiene varias ventajas. Los cambios extra- o intracelulares que influyen en la conductancia de los canales iónicos en la membrana tienen un impacto inmediato en la frecuencia de la oscilación. Una vez que estas células están conectadas entre sí (por ejemplo a través de uniones gap), generan una señal eléctrica que se puede medir fácilmente. Se trata de un método no invasivo, del mismo modo que el electrocardiograma (ECG) y la electroencefalografía (EEG) miden la actividad | ||
Revision as of 02:19, 1 November 2017
Collaboration
Our ability to write, read and share knowledge yields high attribution to human intelligence and its modernized environment. Without it, we won't be able to stand where we are. Scientists from all over the world work relentlessly on their research projects, all aiming for the same goal; to accomplish innovative and groundbreaking research, such that novel and valuable knowledge can be spread across the world, and it is very unfortunate if these get lost because of language barriers.
The most common language that science is shared in and communicated throughout is English,
which is understood and spoken by most people.
However, not everyone is able to learn English due to poverty, isolation and tradition.
That is why we came up with a translation service.
We aim to give everyone the opportunity to be informed of what iGEM is and what the students achieve during this competition.
It is also a great way for them to get in touch with synthetic biology and genetic manipulation and to explore its potential for reproducibility,
something that is currently held back and limited due to negative perceptions by the masses.
The purpose of this service is to translate the project descriptions of every team that we collaborate with into as many languages as possible.
To facilitate this collaboration,
we created a Google Drive account in which every collaborating team has been granted access as well as their own folder.
Every team adds their project description in their corresponding folder and every collaborating team will translate each
other's descriptions into their own native language,
in which they will put the translated file next to the original team description in the folder of the translated team. In the end,
every team's folder should contain a list of files with different languages,
such that people from every corner of the world can read project descriptions that are available in their native language(s).
During the competition, 15 fellow iGEM teams, for which we express our deepest gratitude, were willing to collaborate with us and make the projects more accessible to less educated people. We also chose to implement this collaboration on our Wiki-page as a kind reminder that the project descriptions are available in different native languages. Our translation feature is recognizable by its country flags. By clicking on the flag, you can switch to the language(s) spoken in this country.
Make sure to check them out and to learn more about what the projects are all about through the power of words from your own country!
Collaborating iGEM teams:
- - KU_Leuven
- - BOKU-Vienna
- - Cologne-Duesseldorf
- - Hamburg
- - Heidelberg
- - IONIS-PARIS
- - Pasteur_Paris
- - Moscow_RF
- - TEC-Chihuahua
- - NYMU-Taipei
- - Peshawar
- - REC-CHENNAI
- - UChile_OpenBio-CeBiB
- - XMU-China
